Els senyals de progrés en TDAH es veuen millor en situacions quotidianes, fortaleses i barreres que no pas exigint una conducta perfecta. Aquesta guia proposa observar, acordar suports i decidir amb calma quan convé consultar.

Què vol dir avançar#

A Què vol dir avançar, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

A Què vol dir avançar, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Què vol dir avançar permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Registrar situacions, no etiquetes#

A Registrar situacions, no etiquetes, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Registrar situacions, no etiquetes permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Mirar la participació i el benestar#

A Mirar la participació i el benestar, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Mirar la participació i el benestar permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Ajustar suports a casa#

A Ajustar suports a casa, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Ajustar suports a casa permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Coordinar-se amb el centre educatiu#

A Coordinar-se amb el centre educatiu, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Coordinar-se amb el centre educatiu permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Revisar son, alimentació i pantalles#

A Revisar son, alimentació i pantalles, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Revisar son, alimentació i pantalles permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Preparar una consulta útil#

A Preparar una consulta útil, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Preparar una consulta útil permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Cas 1: l agenda que va deixar de ser una batalla#

A Cas 1: l agenda que va deixar de ser una batalla, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Cas 1: l agenda que va deixar de ser una batalla permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Cas 2: patis amb massa estímuls#

A Cas 2: patis amb massa estímuls, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Cas 2: patis amb massa estímuls permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Cas 3: una adolescent que va demanar participar#

A Cas 3: una adolescent que va demanar participar, la pregunta útil no és si la persona ja ho fa tot sense ajuda. Cal mirar què passa abans, durant i després: la demanda concreta, l entorn, l energia disponible, la manera d explicar la tasca i el suport triat. Un avenç pot ser començar amb menys demora, recuperar el fil després d una interrupció, demanar una pausa o reparar una conversa difícil. Anoteu dos exemples per setmana amb paraules senzilles i compareu-los amb el punt de partida propi, no amb el d una altra persona. Així apareixen canvis petits que val la pena mantenir. Les dades no substitueixen una valoració professional, però fan la conversa més concreta. Compartiu-les respectant la privacitat i evitant comentaris sobre mandra, caràcter o falta de voluntat. L objectiu és que la persona conegui els seus recursos, pugui demanar suports proporcionats i participi en les decisions que l afecten.

L observació serveix per decidir, no per vigilar. Acordeu amb la nena, el nen o l adolescent quin senyal vol revisar i qui el recollirà. Pot ser preparar la motxilla amb una llista visible, acabar una part de la feina abans de descansar, fer servir auriculars en un moment sorollós o avisar quan s ha perdut una explicació. Proveu una sola modificació durant uns dies i pregunteu què ha estat incòmode, què ha ajudat i què caldria canviar. Si una mesura augmenta vergonya, conflictes o dependència, no és un fracàs personal: és informació per redissenyar-la. En este apartado, Cas 3: una adolescent que va demanar participar permite convertir una impresión general en un acuerdo comprobable y amable.

Fonts per ampliar#

Organització Mundial de la Salut · CDC · NICE · American Academy of Pediatrics.