Comprendre el TDAH no consisteix a reduir una persona a una etiqueta ni a buscar culpables. Un pla útil parteix del que passa en la vida diària, reconeix fortaleses i barreres, i coordina suports petits, revisables i respectuosos.

Començar per allò que s’observa#

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. En relación con Començar per allò que s’observa, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona.

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. Desde Començar per allò que s’observa, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Escoltar l’experiència de la persona#

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. En relación con Escoltar l’experiència de la persona, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. Desde Escoltar l’experiència de la persona, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Distingir suport de control#

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. En relación con Distingir suport de control, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. Desde Distingir suport de control, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Organitzar una rutina possible#

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. En relación con Organitzar una rutina possible, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. Desde Organitzar una rutina possible, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Ajustar tasques i entorns#

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. En relación con Ajustar tasques i entorns, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. Desde Ajustar tasques i entorns, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Coordinar família, escola i salut#

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. En relación con Coordinar família, escola i salut, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. Desde Coordinar família, escola i salut, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Cas 1: deures que s’eternitzen#

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. En relación con Cas 1: deures que s’eternitzen, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. Desde Cas 1: deures que s’eternitzen, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Cas 2: oblits i conflictes al matí#

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. En relación con Cas 2: oblits i conflictes al matí, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. Desde Cas 2: oblits i conflictes al matí, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Cas 3: una reunió escolar difícil#

La coordinació funciona millor si cada adult té un paper limitat i clar. La família pot organitzar materials i descans; l’escola pot concretar expectatives i reduir barreres de l’entorn; els professionals sanitaris poden valorar necessitats i explicar opcions. Compartir només les dades necessàries protegeix la intimitat. El pla ha d’incloure qui fa què, com es sabrà si ajuda i quan es revisarà, perquè un mal dia no s’interpreti com un fracàs definitiu. En relación con Cas 3: una reunió escolar difícil, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. Desde Cas 3: una reunió escolar difícil, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Revisar sense culpabilitzar#

Comenceu descrivint una situació concreta: quan apareix la dificultat, què la fa més suportable i què ja funciona. Una agenda oblidada, una tasca interrompuda o una discussió no expliquen per si soles la persona. Mirar el son, la gana, el soroll, el canvi d’activitat, la càrrega de feina i el llenguatge de qui acompanya permet trobar patrons sense emetre diagnòstics precipitats. Anotar durant una setmana dos o tres exemples breus ajuda a substituir les generalitzacions per informació útil. En relación con Revisar sense culpabilitzar, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

El suport ha d’augmentar l’autonomia, no convertir cada moment en vigilància. És preferible oferir una opció visible, una instrucció cada vegada i una pausa pactada que repetir ordres o retirar oportunitats. Un recordatori pot ser en un lloc escollit per la persona; una tasca llarga es pot dividir amb un inici clar i un tancament assolible. Preguntar «què t’ajudaria a començar?» reconeix competència i permet ajustar l’ajuda abans que el conflicte creixi. Desde Revisar sense culpabilitzar, L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.

Fonts d’orientació#

OMS · CDC · NHS · NICE. L’acció següent s’acorda amb la persona, es prova durant pocs dies i es revisa amb curiositat, no amb càstig.