Revisar l adaptació després d una discapacitat sobrevinguda no és buscar culpables: és recuperar informació útil perquè el suport següent respecti millor la vida de la persona.

Què es revisa i què no es jutja#

El punt de partida consisteix a anotar què va passar abans de decidir per què va passar. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

El punt de partida consisteix a anotar què va passar abans de decidir per què va passar.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a anotar què va passar abans de decidir per què va passar.

Preparar una conversa accessible#

El punt de partida consisteix a triar hora, format i suports de comunicació. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a triar hora, format i suports de comunicació.

Cas: la Nora reprèn part de la seva ruta#

El punt de partida consisteix a comparar el trajecte previst amb el trajecte que realment va poder fer. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a comparar el trajecte previst amb el trajecte que realment va poder fer.

Cas: en Daniel ajusta el ritme de rehabilitació#

El punt de partida consisteix a revisar fatiga, dolor, descans i prioritats canviants. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a revisar fatiga, dolor, descans i prioritats canviants.

Cas: la Iman renegocia les cures a casa#

El punt de partida consisteix a posar per escrit quina ajuda s accepta i quina envaeix. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a posar per escrit quina ajuda s accepta i quina envaeix.

Separar fets, interpretacions i emocions#

El punt de partida consisteix a distingir una observació d una suposició. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a distingir una observació d una suposició.

Preguntes per detectar una barrera#

El punt de partida consisteix a localitzar l obstacle material, administratiu o relacional. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a localitzar l obstacle material, administratiu o relacional.

Preguntes per repartir responsabilitats#

El punt de partida consisteix a anomenar una tasca, una persona responsable i una data. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a anomenar una tasca, una persona responsable i una data.

Mesurar avenços que importen a la persona#

El punt de partida consisteix a usar indicadors quotidians triats per la persona mateixa. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a usar indicadors quotidians triats per la persona mateixa.

Reparar sense prometre l impossible#

El punt de partida consisteix a reconèixer el dany i canviar una pràctica concreta. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a reconèixer el dany i canviar una pràctica concreta.

Registrar acords amb privacitat#

El punt de partida consisteix a limitar qui accedeix a cada dada i durant quant temps. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a limitar qui accedeix a cada dada i durant quant temps.

Quan cal demanar una mirada externa#

El punt de partida consisteix a consultar recursos sanitaris, socials o associatius. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a consultar recursos sanitaris, socials o associatius.

Un pas següent petit i verificable#

El punt de partida consisteix a provar una modificació durant una setmana. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a provar una modificació durant una setmana.

Fonts i xarxes que poden orientar#

El punt de partida consisteix a contrastar la informació amb organismes públics i entitats especialitzades. Una revisió útil descriu la situació amb paraules comprensibles i deixa espai perquè la persona corregeixi la versió de qui l acompanya. No tota dificultat indica fracàs: pot mostrar que una necessitat ha canviat, que un recurs ha arribat tard o que una decisió es va prendre amb dades incompletes. Preguntar què va facilitar el dia, què el va fer més difícil i quina decisió es vol conservar evita que la conversa es converteixi en un examen de caràcter. El resultat ha de servir per triar suports, no per vigilar conductes.

Convé recollir exemples precisos: una trucada sense resposta, una porta inaccessible, una cita massa llarga o una ajuda que va permetre recuperar una activitat valuosa. Amb tres exemples concrets es veu millor quin patró mereix atenció. L OMS, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis públics autonòmics ofereixen marcs i recursos; cap no substitueix el consentiment, les preferències ni el dret a canviar d opinió. En acabar, s acorda una acció proporcionada i una data per comprovar si ha produït l efecte esperat. En aquest apartat, l acord comprovable consisteix a contrastar la informació amb organismes públics i entitats especialitzades.