Una discapacitat sobrevinguda obliga a reorganitzar suports, no a cedir el comandament de la pròpia vida. Aquests acords ajuden família, escola i comunitat a actuar amb claredat, respecte i revisió periòdica.

Començar per la veu de la persona#

La coordinació comença per escoltar una prioritat escollida per la persona. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

La coordinació comença per escoltar una prioritat escollida per la persona. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Crear un mapa d interlocutors#

La coordinació comença per identificar família, centre educatiu, feina i comunitat. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Cas: l Ana i la tornada a l institut#

La coordinació comença per un horari de classes, descansos i suports escrits. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Cas: en Rubén reorganitza la feina#

La coordinació comença per una incorporació gradual amb tasques pactades. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Cas: la Leila recupera la vida de barri#

La coordinació comença per una ruta accessible cap a la biblioteca i el mercat. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Reunions curtes amb propòsit#

La coordinació comença per un ordre del dia que es pugui llegir abans. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Definir tasques sense envair#

La coordinació comença per diferenciar acompanyar de decidir per algú. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Ajustos a l aula i l aprenentatge#

La coordinació comença per una explicació alternativa i temps addicional. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Ajustos en ocupació i formació#

La coordinació comença per una adaptació raonable que es pugui avaluar. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Transport, oci i participació#

La coordinació comença per un trajecte segur sense aïllar la persona. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Compartir dades amb consentiment#

La coordinació comença per delimitar qui coneix cada informació. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Detectar conflictes abans que creixin#

La coordinació comença per anomenar una discrepància sense culpabilitzar. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Revisar acords amb evidència#

La coordinació comença per comparar l acord amb el que ha passat realment. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.

Recursos públics i associatius#

La coordinació comença per contactar amb orientació sanitària, social i associativa. Quan una discapacitat apareix de manera inesperada, cada interlocutor sol actuar amb bona intenció i amb informació incompleta. La persona afectada pot quedar fora de decisions que porten el seu nom. Una conversa breu, preparada i accessible permet fixar què necessita ara, què pot esperar i quina dada no ha de circular. L objectiu no és que tothom faci el mateix, sinó que ningú desfaci el suport acordat ni converteixi l ajuda en control.

Convé convertir aquella conversa en un acord visible: una tasca, una persona responsable, una data de revisió i un senyal per demanar canvis. Així es detecten aviat el cansament, la sobrecàrrega o una barrera que abans semblava menor. L OMS, la Convenció de l ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, l IMSERSO, el CERMI, l AEPD i els serveis socials autonòmics ofereixen orientacions que poden complementar, mai substituir, la decisió de la persona.