Reflexions i relats
Idees, experiències i aprenentatges sobre educació, tecnologia i convivència.
Mostrant 43 de 43 articles
El parany de la resposta senzilla: Pantalles i atenció
El temps de pantalla és una mesura, no pas un diagnòstic. Sumar minuts permetia comparar, però esborrava contingut, companyia, moment i efecte posterior.
Llegir article
El que canvia quan mirem més a poc a poc: Pantalles i atenció
Observar una setmana val més que endevinar un hàbit. La xifra total de pantalla amagava propòsit, context i el cost de tornar-se a concentrar.
Llegir article
La conversa que estem evitant: Pantalles i atenció
La conversa familiar millora quan també inclou els adults. La norma parlava d'edat, però no de l'exemple ni de les obligacions que envaïen la llar.
Llegir article
Quan la novetat deixa de ser innocent: Pantalles i atenció
L'autoplay infantil decideix abans que hi hagi una petició. La transició era invisible per a qui encara no podia entendre publicitat, recomanació ni duració.
Llegir article
La pregunta que arriba massa tard: Pantalles i atenció
La nit necessita una arquitectura diferent. La recomanació d'autocontrol ignorava que el dispositiu concentrava funcions socials i pràctiques.
Llegir article
El cost ocult de la comoditat: Pantalles i atenció
L'accés amb un toc també elimina un moment de decisió. La comoditat va convertir una elecció repetida en una seqüència automàtica dissenyada per prolongar-se.
Llegir article
La promesa que ningú no està discutint: Pantalles i atenció
Cada notificació promet que mereix interrompre'ns. El sistema no pagava el cost de trencar una conversa, una feina o el descans.
Llegir article