Reflexions i relats
Idees, experiències i aprenentatges sobre educació, tecnologia i convivència.
Mostrant 36 de 62 articles
La part humana que segueix sense resoldre's: Pantalles i atenció
La culpa no és una interfície d'autocura. L'eina feia minuts però no distingia estudi, suport social, descans ni consum compulsiu.
Llegir article
L'error de confondre velocitat amb progrés: Pantalles i atenció
Respondre més ràpidament pot empobrir una conversa. La velocitat esdevingué indicador de compromís encara que moltes tasques necessitaven llegir, pensar i preguntar.
Llegir article
Una tecnologia que també parla de poder: Pantalles i atenció
Qui decideix la interrupció exerceix poder sobre el temps aliè. La capacitat de passar una pausa hauria de pertànyer a la persona, no a l'interès comercial de l'emissor.
Llegir article
La frontera que s'ha tornat borrosa: Pantalles i atenció
Treball, descans i lleure comparteixen ara la mateixa pantalla. Canviar d'aplicació no n'hi ha prou quan comptes, avisos i expectatives travessen tots els contextos.
Llegir article
El detall que altera tota la discussió: Pantalles i atenció
La vibració és una decisió de disseny, no pas un detall. El senyal físic crea urgència abans que puguem valorar la importància del missatge.
Llegir article
Per què ara importa més que fa un any: Pantalles i atenció
L'atenció importa més perquè ara es disputa a tots els dispositius. El problema ja no rau en una pantalla aïllada, sinó en un entorn coordinat per romandre disponible.
Llegir article
La decisió que ja està presa per nosaltres: Pantalles i atenció
Els ajustaments predeterminats governen part de la nostra atenció. La configuració inicial no és neutral quan maximitza interrupcions per beneficiar l'aplicació.
Llegir article
El debat que no hi cap en un titular: Pantalles i atenció
El debat escolar no es resol amb mòbil sí o mòbil no. L'objecte visible va concentrar la discussió i va deixar intactes metodologia, avisos i normes incoherents.
Llegir article
El parany de la resposta senzilla: Pantalles i atenció
El temps de pantalla és una mesura, no pas un diagnòstic. Sumar minuts permetia comparar, però esborrava contingut, companyia, moment i efecte posterior.
Llegir article
El que canvia quan mirem més a poc a poc: Pantalles i atenció
Observar una setmana val més que endevinar un hàbit. La xifra total de pantalla amagava propòsit, context i el cost de tornar-se a concentrar.
Llegir article
La conversa que estem evitant: Pantalles i atenció
La conversa familiar millora quan també inclou els adults. La norma parlava d'edat, però no de l'exemple ni de les obligacions que envaïen la llar.
Llegir article
Quan la novetat deixa de ser innocent: Pantalles i atenció
L'autoplay infantil decideix abans que hi hagi una petició. La transició era invisible per a qui encara no podia entendre publicitat, recomanació ni duració.
Llegir article