Reflexions i relats
Idees, experiències i aprenentatges sobre educació, tecnologia i convivència.
Mostrant 24 de 43 articles
Per què això afecta també qui no fa servir la tecnologia: Les xarxes socials després de la innocència
Les xarxes afecten també qui mai no va obrir un perfil. L'absència de compte no impedeix ésser inferit, recomanat o incorporat a una xarxa social.
Llegir article
El costat humà d'una decisió automàtica: Les xarxes socials després de la innocència
Un compte memorial exigeix criteri humà. La continuïtat algorísmica pot convertir memòria i dol en activitat comercial.
Llegir article
La discussió que falta als titulars: Les xarxes socials després de la innocència
La regulació de xarxes necessita parlar de distribució. Centrar-se només en esborrar ignora com disseny i rànquing fabriquen abast i rendibilitat.
Llegir article
Quan el que és còmode comença a sortir car: Les xarxes socials després de la innocència
La comoditat de publicar descansa sobre moderació invisible. La interfície gratuïta va traslladar costos emocionals i organitzatius a persones sense recursos ni suport.
Llegir article
La pregunta que una empresa no pot respondre sola: Les xarxes socials després de la innocència
Una empresa no pot investigar sola els seus efectes socials. Decidir preguntes, dades i accés us permet mostrar beneficis i deixar danys fora de camp.
Llegir article
El canvi silenciós que ja està en marxa: Les xarxes socials després de la innocència
Els grups privats ja formen part de lespai públic. La privadesa de la conversa conviu amb efectes col·lectius que no es poden estudiar des de fora.
Llegir article
La promesa que convé llegir amb compte: Les xarxes socials després de la innocència
La promesa de comunitat s'ha de llegir juntament amb el model de negoci. La connexió social competeix amb incentius que premien temps, publicitat i reacció intensa.
Llegir article
La notícia que ens hauria de preocupar més: Les xarxes socials després de la innocència
La violència coordinada és un senyal més important que una polèmica aïllada. Comptar publicacions individuals no revela organització, repetició ni efecte acumulat.
Llegir article
La pregunta que hauria d'obrir el proper debat: Pantalles i atenció
La pregunta és qui pot reclamar el nostre temps i per què. Barrejar servei i captació erosiona la confiança i ensenya a ignorar avisos que sí que importen.
Llegir article
La conversa que mereix més temps: Pantalles i atenció
Ens cal parlar d'atenció sense nostàlgia ni alarma. Idealitzar el passat impedeix distingir pràctiques valuoses de problemes reals i solucions possibles.
Llegir article
Allò que una pantalla no pot decidir: Pantalles i atenció
Una pantalla no pot mesurar per si sola una vida equilibrada. La reducció quantitativa semblava positiva sense observar ànim, relacions, propòsit ni autonomia.
Llegir article
El problema no és tècnic, és cultural: Pantalles i atenció
Una cultura sempre connectada neutralitza qualsevol ajustament. L'eina permetia desconnectar, tot i que la norma informal castigava qui utilitzava aquesta possibilitat.
Llegir article