Revisar una pràctica inclusiva no és buscar culpables ni demanar a una persona que justifiqui els seus drets. És mirar què ha passat, escoltar la seva experiència i reparar la barrera concreta abans de triar el següent assaig. Esta revisión corresponde a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista, artículo 746.

Preparar una conversa amb propòsit#

El propòsit daquest pas és acordar què vol la persona i quina informació necessita. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 1.

El propòsit daquest pas és acordar què vol la persona i quina informació necessita.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 1. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Distingir decisió, suport i responsabilitat#

El propòsit daquest pas és separar una elecció personal duna tasca de suport. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 2.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 2. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Escriure acords que tothom pugui entendre#

El propòsit daquest pas és anotar responsables, data i senyal de revisió. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 3.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 3. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Ajustar lentorn abans dajustar la persona#

El propòsit daquest pas és eliminar barreres dhorari, format i accés. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 4.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 4. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Coordinar sense multiplicar missatges#

El propòsit daquest pas és utilitzar un canal breu i una persona de referència. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 5.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 5. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Mesurar si lacord augmenta la participació#

El propòsit daquest pas és preguntar a la persona si el pla li permet actuar més. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 6.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 6. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Cas 1: Cas: Nora i linstitut#

El propòsit daquest pas és provar un horari dentrada flexible i materials anticipats. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 7.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 7. La Nora volia assistir a les reunions davaluació sense que la seva mare respongués per ella. El centre va enviar un ordre del dia en lectura clara, va reservar deu minuts perquè la Nora parlés primer i va deixar escrit que les preguntes sadreçaven a ella. Després de dues reunions, la Nora va demanar rebre el document amb dos dies dantelació. Aquest canvi senzill va fer que participés amb menys fatiga i que la família sabés exactament quan donar suport. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Cas 2: Cas: Samir i el club esportiu#

El propòsit daquest pas és canviar instruccions orals per una guia visual escollida. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 8.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 8. En Samir volia continuar al club esportiu, però lentrenador avisava els canvis només al final de lentrenament. La solució no va ser assignar-li un company permanent, sinó publicar una guia visual i confirmar per missatge el material necessari. En Samir va escollir a qui consultar si faltava informació. Lacord va reduir absències i també va servir a altres famílies noves. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Cas 3: Cas: Elena i la cita comunitària#

El propòsit daquest pas és reservar temps, intèrpret i una pausa sense penalització. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 9.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 9. Lelena va preparar una cita al centre cívic per sol·licitar un taller. La comunitat assumia que un familiar havia dacompanyar-la. Lelena va demanar decidir-ho cada vegada. Es va pactar una trucada prèvia, una entrada accessible i un resum escrit en acabar. Quan una sessió es va allargar, va utilitzar el senyal acordat per fer una pausa i va tornar a la taula quan va voler. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Resoldre desacords sense retirar drets#

El propòsit daquest pas és anomenar el conflicte i cercar una alternativa verificable. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 10.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 10. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Fonts per revisar la feina#

El propòsit daquest pas és contrastar les decisions amb estàndards públics. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 11.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 11. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.

Mantenir una coordinació que aprèn#

El propòsit daquest pas és revisar allò acordat abans que una dificultat esdevingui crisi. La conversa ha dincloure la persona des del principi, amb informació comprensible, alternatives reals i temps per pensar. Qui coordina no interpreta un dubte com a incapacitat ni converteix la seva pressa en un motiu per decidir. Convé registrar la preferència amb paraules senzilles, identificar quin suport sha demanat i acordar una manera davisar si alguna cosa deixa de funcionar. Així sevita que família, escola o comunitat facin promeses contradictòries o repeteixin preguntes que cansen. Este análisis se aplica específicamente a Inclusió sense paternalisme: guia pràctica per començar amb un pla realista en el punto 12.

La Convenció de lONU situa la dignitat, la participació i laccessibilitat com a obligacions. LOMS explica que la discapacitat apareix en interacció amb barreres; la UNESCO orienta leducació inclusiva; UNICEF defensa lescolta dinfants i adolescents; i lAgència de Drets Fonamentals de la Unió Europea aporta criteris digualtat i no-discriminació. A la pràctica, aquests referents conviden a revisar lentorn: accés a la informació, ritme de la reunió, canals de resposta i possibilitat de ser-hi present. Una tasca ben repartida té responsable, termini i resultat observable; també té una sortida perquè la persona pugui canviar dopinió. La revisión queda vinculada al artículo 746, a su propósito editorial y al punto 12. Una revisió útil acaba amb aprenentatge i responsabilitat compartida: la persona sap què canviarà, pot dir si la reparació serveix i conserva el dret de modificar la seva preferència. No cal una culpa individual per actuar; cal una resposta clara davant una barrera real.